Funcionamiento de este blog.

Este blog iniciado en 2.006, se propone darle un "reconocimiento" a los primeros "grimpaires", "pioneros" y "aperturistas" de las vias montserratinas y a quien de alguna forma a colaborado para llegar a ser lo que representa hoy en dia, a pesar de las eternas disputas entre los colectivos implicados y las distintas formas de entender nuestro deporte o Filosofia de Vida, Montserrat es de todos!!!!.......y no es solamente una escuela, es la "Universidad" de la escalada.


miércoles, 5 de mayo de 2021

Giró. Ernest. 1.919.

 


Escalador membre del CEC.

Participo en el encuentro de Encantats.


Gimenez. Pau. 1.922.

 


El domingo 14 de Marzo de 1.922. Pau Gimenez con Lluis Estasen escalan los Ecos.

No esta confirmado que tambien escalara el Gorro Frigi en 1.920.

Los dos pertenecen al CEC.



Feliu. Carles. 1.919.

 


Participo en la campaña de Encantats.

Badia . Pau. 1.919.

 


Escalador membre del CEC.

Al 1.919 participa en el campamento centro europeo.

Tambien participo en la campaña de Encantats de 1.919.


Rovira. Josep. 1.919.

 



Escalador miembro del CEC.

1ª Generació.

En  el 1.919 con otros compañeros realizan un encuentro con escaladores centroeuropeos.

En 1.922 abre en el Pedraforca Cara Norte la Via Grallera.


Pauss. Josep. !.919.

 


Tambien participo en la campaña de Encantats. 1.919.

Herzog. August. 1.919.

 



Participo en la campaña de Encantats. 1.919.

Walter. Illges. 1.919.

 


Participo en la campaña als Encantats. 1.919.

miércoles, 21 de abril de 2021

1.922. Els Flautats.

 



Els Flautas van ser escalats per Lluis Estasen 

1.922. El Eco Superior.

 


El Eco Superior fue escalado en 1.922. por Lluis Estasen 

1.920. Gorro Frigi. Lluis Estasen

 


El Gorro Frigi fue escalado en 1.920 por Lluis Estrasen y compañeros del C.E.C.

Lluis Estasen i Pla. 1.920.

 

Lluis Estasen i Pla
L'home de la muntanya



Nasqué a Barcelona el 1890. A l'any 1910 a la edat de 20 anys, es fa soci del C.E.C. Centre Excursionista de Catalunya.

Es el pare de l'alpinisme català.

L'introductor de l'escalada a la nostra terra y el descubridor de Montserrat com a escola. (1919-1927).

La seva muntanya predilecta era el Pedraforca.
Va escalar fins el any 1936 y mori el 1947, per raons de salut.

El famos refugi que porta el seu nom es el principal homenatge.


Estasen escalan l'Agulla Torta al 1922.

1ª Generació.


Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus als Pirineus i Pedraforca.
 
Marchador infatigable, esquiador extraordinario y escalador de una época heroica, marco la actividad de los montañeros durante muchos años, no solia escribir para publicar sus hazañas pero quedaron para siempre sus conquistas, marcadas en el hielo, las rocas y las cumbres, recorrió los pirineos, los alpes y se le denomina como el primer escalador de Montserrat por su escalada por la via normal que lleva su nombre al gorro frigi en mayo de 1920.

Durante la guerra Europea de 1914-1918. trajeron a españa a varios alpinistas europeos que se unieron al grupo de Estasen, Herzog, Fassnach, Pauss, Cernic, Walter Illges, A. Zerkowitz.

El material era rudimentari, aqui el primer a ferrar les botes amb claus tricorni suissos va ser en Jorba del carrer Enrique Granados. Les cordes de canam eran caras y molt pesades.



Estasen al salt de la nina. Ecos. ( Article Josep Fatjó)

En la misma época en Francia Jean Arlaud y su grupo de pireneistas, llamado "el group des Jeunes" de Pau, se introdujeron en los Pallars, llamando a la region "Els Encantats", entre Aiguestortes y Sant Maurici.
Estasen y los suyos recorrieron los pirineos españoles y los franceses, utilizando las cuerdas y aprendiendo las nuevas técnicas de seguridad, entre ellos del CEC y de otras comarcas como Josep Maria Guilera, Albert Oliveras, Joan Navarro, Josep Puntas, Jofre Vila, Sallarés, Josep Rovira, Pau Badia, Lluis Cirera, Enric Ribera, Ignasi Canals, Estanislao Pellicer, J. M. Soler Puig, Maria Antonia Simó.
(Datos de Historia del Montañismo II de Agustin Faus.).

Al 1930 Estasen i Josep Rovira Ascendien l'Aneto per la canal oest anomenada Corredor Estasen.
i feien la segona ascensió de la via estasen de la paret nord del Pedraforca.(de on prové el famós clau exposat a les vitrines del CADE, clau que no fou utilitzat). (*50Anys Cade. 1993)

1920 - El Gorro Frigi.
14-05-1922 - Al Eco Superior y als Flautats.
1924-La Boteruda del Gra.
16-05-1924 el Frare Gros.
13-11-1927-La Torta.
06-03-1927 el Eco o Agulla Estasen.
27-11-1932. El Bisbe.

Al estiu de 1936 coincidin amb el esclat de la guerra civil, va sofrir un atac d'embolia cerebral que l'aparta del alpinisme, encara que o de la vida social i de relació.   
Pro la enpenta ja estava donada.  (*50 anys del Cade. 1993)

Soler i Coll. Josep. 1.910.

 



Va ser un dels primers grimpaires.



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.


Tambe va participar de la 2ª Generació.

Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus.

Canals. Ignaci. 1.910.

 


Va ser un dels primers grimpaires.



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Puig. Isidre. 1.910.

 



Va ser un dels primers grimpaires.



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Soler i Santaló. Juli. 1.910.

 



Va ser un dels primers "Grimpaires". escalan algunes agulles per les seves vies"originals" o "normals".



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.





Al 1906 publica  la Guia de la Vall D'Aran.

Juncadella. Emili. 1.910.

 



Va ser un dels primers grimpaires.


Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Busquets. Remir. 1.910.

 



Membre dels primers grimpaires.


Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Oliveras. Mossén Jaume. 1.910.

 


Membre dels primers "Grimpaires"......

Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Ribera. Enric. 1.908,

 



Fundador de la secció de escalada del CEC. Excursionista precursor de la escalada.

Santamaria. Albert. 1.908.

 


Fundador de la secció d'escalada del CEC al 1908. Excursioniste i precursor de la escalada.

Vidal i Riba. Eduart. 1.908.

 



Fundador al 1908 de la secció d'esports de Muntanya del CEC, excursioniste, precursor dels primers escaladors.

Baladia. Jaume. 1.908.

 



Jaume Baladia 1º President de la recen fundada Secció d'escalada del CEC.

Es pot considerar un excursioniste dels primers precursors de la escalada.

Osona. Artur. 1880.

 


Va publicar les primeres guies d'itineraris excursionistes de les comarques centrals de Catalunya...

No es tenen referencies de que a escalat a Montserrat, pro es logic que coneixes la muntanya.

Augusto Torras. Cesar. 1.880.

 



Cèsar August Torras explica a la revista La Renaixensa al 1880. una "excursió" al Montgròs. Es trate de la primera incursió a la zona central de la muntanya fins aleshores totalment inexplorada.


Al  1902 inicia la gran obra de deu volums sobre els pirineus catalans.


Fundador de la secció d'escalada del CEC al 1908.

Arabia. Ramon. 1.879.

 



Membre  de Associació d'Excursions Catalana, connectà amb els clubs alpins estrangers i ens representà a la Conferencia Internacional de Clubs Alpins celebrada el 1879 a Ginebra amb un parlament sobre " Els Clubs Alpins i les Associacions  Excursionistes".



El 1880 el mateix Arabia puja el Mont Perdut com a membre  de la caravana organizada pel Club Alpi Frances, secció Luz-Gavarnie.
  (*50 anys del Cade 1993)

Massó. Antoni. 1.876.

 


Antoni Massó, va escriure un article al llibre de memories de L'Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques, entidad precursora del CEC, Centre Excursionista de Catalunya, on esposa la conveniencia de l'estudi de les muntanyes a partir del seu "desig extraordinari de veure-les i d'escalar-les, mes alla de la pura curiositat cientifica.

López Fabra. Francisco. 1.851.

 


Acompaño a Josep Pujol en la ascensión al Montcau el 24 de Septiembre de 1.851.

Ambos de la Associación Catalanista de Excursions Cientifiques, el actual CEC.

Pujol. Josep. 1851.

 


El dia 22 de Septiembre de 1851. el Sr. Josep Pujol y Don Francisco Lopez Fabra ascienden al Montcau, a la vista de varios excursionistas, se relata esta hazaña en el diario de Barcelona de 24 de Septiembre de 1851.

domingo, 18 de abril de 2021

Roques Parets i Agulles. 1/ Regió d'Agulles.




Josep Maria Rodés i Ferran Labraña van iniciar amb aquet volum una colecció de guias de escalada montserratina regió per regió.

Aquet primer volum Regió d'Agulles surt al 1.972. y es tracta de la primera guia de reseñas marcadas sobre fotografias amb color "sepia" i alguns dibuixos cuant era imposible de fotografiar la vista.

Segueix la numeració y las regions de Ramón de Semir, amb uan introducció sobre la graduació de la escalada a la época, i una relació dels llibres apareguts hasta la data. el llibre-guia es dedica a la Regio d'Agulles. Sub dividint la Regió en zonas:
Zona de la Paret d'Agulles.
Zona Occidental o Serrat de la Portella.
Zona Central o de les Bessones.
Zona Oriental o del Refugi.




 





Guia de Escaladas a Montserrat de Cesar Perez de Tudela.



Esta es la realmente primera guia de escalada montserratina, donde se reseñan vias de escalada de todo Montserrat de 1.971.

En ella Cesar, nos cuenta que durante tres años que estuvo estudiando y trabajando en Barcelona, se dedico en su tiempo libre a recorrer Montserrat, recogiendo croquis y reseñas de las principales ascensiones de la época, 


No sigue el planteamiento de Ramon de Semir, encontramos que llama Zona de Trinitats a la suma del Serrat de les Magdalenas, la zona del Monasterio y Flautats.
Zona de Paredes o Muralla Norte de Montserrat. 
Zona de Ecos.
Zona de Frares Encantats.
Zona de Agulles.




 

Guia Mapa de Ramón de Semir.



Esta publicación de Ramón de Semir y de Arquer de 1.949. 

Estuvo 10 años recorriendo y escalando la montaña para realizar su mapa, con tanta exactitud que aun se utiliza.

Menciona una descripción, comunicaciones, caminos, miradores, ermitas, monumentos, cuevas y simas, hospederias.

Contiene una lista con las rocas numeradas con su 
altura sobre el nivel del mar.

Dividiendo por primera vez la montaña en regiones, Agulles, Frares Encantats, Els Ecos, Sant Jeroni o Tabor, Santa Magdalena o Tebes y Sant Salvador o Tebaida. En total en 6 Regiones.

Tambien relata un listado de las principales rocas por región. 

Señala las rocas del numero:
 1 al 100 a las rocas de la Región de Agulles. 
de la 101 a la 194 a la Región de Frares Encantats.
de la 201 a la 291 a la Región de los Ecos.
de la 301 a la 394 a la Región de Tabor o Sant Jeroni.
de la 401 a la 499 a la Región de Tebes o Santa Magdalena. (Gorros)
de la 501 a la 594 a la Región de Tebaida o Sant Salvador. (Sant Benet)

En su mapa no constan los nombres de las rocas solo los numeros. 
 y algunos numeros salen repetidos con las letras del abecedario, a, b, c, d,...




 

Primera guia donde se relatan las principales escaladas.

 

La primera mención de escaladas en una Guia Montserratina 

es en este libro de Lorenzo Estivill. Montserrat  de 1.947.



En ella Jordi Panyella "Pany", cita y dibuja 15 ascensiones clasicas de la época.