Funcionamiento de este blog.

Este blog iniciado en 2.006, se propone darle un "reconocimiento" a los primeros "grimpaires""pioneros" y "aperturistas" de las vias montserratinas y a quien de alguna forma a colaborado para llegar a ser lo que representa hoy en dia, a pesar de las eternas disputas entre los colectivos implicados y las distintas formas de entender nuestro deporte o Filosofia de Vida, Montserrat es de todos!!!!.......y es la "Universidad" de la escalada.


domingo, 24 de mayo de 2009

Historia de las Vias Azules (Blaves).

A.G.P.     -        Antonio Garcia Picazo
uno de los colaboradores de las vias azules.

 



Quien creo el listado de las vias azules fue Joan Nubiola,
pero el idealizador de la idea fue Joan Cerda.


Las vias azules son vias abiertas y reequipadas para principiantes y veteranos donde el riesgo y la dificultad estan rigurosamente controlados y han sido elegidas para no crear polemica entre los puristas.


Tots superan els 50 anys i molts dels seus noms es conserven en vies que van obrir fa décades.
Avui, de la ma de Joan Cerda y Joan Nubiola, una munió dels "Vells Roquers", s'han llançat amb moltes ganes y passió, a equipar i reequipar vies de dificultat mitjana.

En aquesta muntanya tenim uns itineraris amb cims y agulles força emblemátiques
que per la seva poca dificultatque ofereixen, no son frequentades per escaladors de um nivell alt.

Per contra molts de aquets itineraris, varem ser assolits per primera vegada, en una época
en que no existia el buri o es rebutjaba aquesta eina.

D'aquesta manera van anar quedant unes vias facils i poc o gens assegurades, fet pel qual resultaven exposades per a l'escalador novell i perilloses per el escalador veterà.

Escalador "VETERÀ" es aquest cas, el muntanyenc que ha seguit amb mes o menys intensitat la seva activitat d'escalada i, es troba que el seu DNI, li diu que ya té 50, 60,  o 73 anys.

Li agrada sentir el contacte amb la pedra a les mans i notar el buit de sota els peus, i es conforma a escalar de segon.  Perque necessita assaborir la sensasió de compromis que proporciona actuar de primer de corda. Alguns de aquets "angelets" escalan vies de 6º i en llog de ioga practican escalada esportiva.

Exposada la ideia a aquest col-lectiu, alguns dells ya foren fa decades els obridors de aquestas vies, va ser ben acollida , de tal manera que tots van voler colaborar-hi, bé fisicament, equipant els itineraris, bé mitjançant una aportació economica per costejar el material.

La ideia inicial era que no sobrepassés el IVº, unicament  a la Cajoleta es va escapar un Vº per qüestió de estetica de la via. Estan equipades amb parabolts, les reunions ben muntades y reforzades i els rappels ben assegurats. nomes cal portar cintes expres i cintes llargues per les savines principalment a la cajoleta.

El nom "Vias Blaves" es una comparació amb el esqui on les seves pistas blaves son de poc risc. y les chapes tenen aquet color blau.

DESITJARIEM QUE ELS JOVES, COLECTIU AMB MOLT MES GRAU SUPERIOR, RESPÈTES AQUETS ITINERARIS, Y SI ELS I ENTRE LA TENTACIO DE DESEQUIPARLOS QUE PENSIN QUE ELLS TAMBE ARRIBARAN ALS 60 ANYS.





 




Este documento me lo entrego Picazo,
es de puño y letra de Joan Nubiola.


Joan Nubiola y Joan Cerda
reequipant la via blava al gorro frigi.





Un dels grups que han re-equipat les vias blavas,
Enric Sales, Joan cerda, Agusti Ventura y Francesc Guillamon.




VIAS DE ESCALADA DE DIFICULTAD RELATIVA.

La Pastereta.



La Cajoleta


El Montgrós

La Salamandra



El Frare Gros


El Gorro Frigi





El Bisbe
Lo Sommi de Sant Joan.
Via idealizada i abierta per Joan Nubiola a la edad de 59 años, con la ajuda de F. Palau, Freddy Parera i Picazo.
 
 
Miranda del Pas de Princep Via Dori entrada Nubiola-Picazo.
Esta es por el momento la ultima de las vias
reconocidas como azules.