Funcionamiento de este blog.

Este blog iniciado en 2.006, se propone darle un "reconocimiento" a los primeros "grimpaires""pioneros" y "aperturistas" de las vias montserratinas y a quien de alguna forma a colaborado para llegar a ser lo que representa hoy en dia, a pesar de las eternas disputas entre los colectivos implicados y las distintas formas de entender nuestro deporte o Filosofia de Vida, Montserrat es de todos!!!!.......y es la "Universidad" de la escalada.


miércoles, 28 de octubre de 2009

Ayats.

Va fer la via Puigmal al Cavall al ultim intent va supli a Palau que no va poder anar. al 1954.

Jaume Barrière.

a

Miquel Navarro.

Va fer la via puigmal al Cavall amb Alvarez, Ayats, y els primers dies amb Palau.al1954.

Toni Noves.

a

Ignasi Capeta.

a

Francesc Palau.

Va participar amb la via Puigmal al Cavall pro el dia de la victoria no va pujar...al 1954.

Jordi Alvarez.

Va fer la via Puigmal amb Francesc Palau y Navarro, pro el tercer intent el difinitiu Palau no va poder anar, aixi qui la van acabar son, Alvarez, Ayats y Navarro.

Santacana.

Va escalar la Paret de Sant Jeroni amb Gómez.

Tambe el Sentinella Aresta Brucs Santacana-Gomez.
Tambe va escalar el segon intent a la via puigmal al cavall.

Al 1953. Santacana, Ferrera y Balbastro obren a la Momia la Gede tambe anomenada Santacana.

Al 1956 escala la pared sud est de l'agulla del Pas del Princep. Pro la primera tirada de aquesta via fou oberta per Manel Guasch-Xavier Sintas-Albert Graells. Amb un parell de caigudes sense farirse. Santacana s'hi va afegir mes tard.

Cotrina.

Del GEDE, va fer amb Company el primer intent a la Puigmal.

Company.

Van fer el primer intent al Cavall per la fissura de la futura Puigmal. amb Cotrina els dos del GEDE. al 1950.

Julià Carbó.

Va escalar la 3 via del Cavall, amb Vendrell, Balcells, y Ventura.al 1952.

Josep Balcells.

Del GAM, va fer la tercera via al cavall, amb Vendrell, Carbó y Ventura.

Elisabet Vergés.

Una excelent escaladora de la epoca.

Jaume Mas.

Company de Manel Guasch.

Joan Monistrol.

Escalador del 1953.....................

Carles Olivella.

Escalador del 1953...............

Galicia.

Membre dels TIM, al 1949 va escalar la TIM a Sant Jeroni.

Josep Sanz.

Mwmbre dels TIM, al 1949 va fer la via TIM a Sant Jeroni.

Andreu.

Membre dels TIM de Sabadell, va participar de la apertura de la via TIM a Sant Jeroni al 23 de octubre de 1949.

Pere Carner.

Va purtar al equip de apoio a la conquesta del aeri per els TIM.

Jaume Camarasa.

De Sabadell mienbro de los TIM, participo en la conquista del aereo.

Fue el creador de los tensores de rosca interior que permitio escalar la vertical fisura del aereo.

Florentino Izquierdo.

Del TIM de Sabadell, participo en la conquista de la paret al Aereo.

Francesc Gual.

Del TIM, va participar a la conquesta de la paret del aeri.

Lluis Coromines.

Del Tim de Sabadell, va participar a la apertura de la 1ª al aeri.

Enric Tomas.

Tambe va intentar una de les primeres escalades a la paret del aeri amb Artigas. al 1947. van realitzar el primer vivac a la paret , van abandonar despres de 3 dies a uns 130m.

Jose Puig.

Va participar amb el intent a la paret del aeri amb Pany y Farrera.

Jorge Font.

Participo en el intento de la primera via al aeri con Pany y Ferrera.

Joaquima Baruta.

Una de les primeres escaladoras montserratines.

Gloria Atar.

Una de les primeres escaladoras de Montserrat.

Josep Gómez.

Company de Guasch i Santacana.

Tambe va fer el 2 intent a la futura Puigmal al Cavall. al 1954. amb Santacana.

Tambe van escalar la paret de Sant Jeroni. amb Santacana.

Aresta Brucs del Sentinella amb Gómez.

Manel Guasch.

Un dels escaladors precursors del pas de esqueneta, company de Mas y Josep Gómez.

Va obrir al Sur Este de la Agulla del Pas del Princep amb Santacana, Sintas, Graells.

El Espero de la Asiatica al 1957 amb Jaune Cerda, J. Pérez y Dal Maschio.

Subirana.

Tambe company de Caselles  de Manresa....

Va fer la primera a la Momieta amb Caselles.

Rubiralta.

de Manresa company de caselles.

Josep Artigas.

Va inventar al 1944 el primer aparell de autoseguritat per escalar en solitari. va ser el rave al 1948.

Tambe va intentar una de les primeres escalades a la paret del aeri amb Enric Tomas. al 1947. van realitzar el primer vivac a la paret , van abandonar despres de 3 dies a uns 130m.

Emili Barbé.

Cusi den Vicens va estar a la caputxa el dia del accident .

Jaume Reñé i Solà - 1942.

 Membre del CADE del CEC.

Va escalar el trencabarrals amb Maria Antonia Simó,

Francesc Farrés.

Al 1945 va escalar la cadireta amb Barberà y Ferrer.

Josep Barberà.

Va fer la segona escalada a la cadireta d'agulles, A la primera la va fer Pany amb un tronc atravesat desde la foradada. pro la primera escalant amb pitonises de fisura, la primera vegada o van intentar per la canal de la esquera y despres de arribar a la pedra encaixada van abandonar, la segona vegada van pijar a la foradada van rapelar fens la pedra encaixada y van escalar el extraplom utilisast avui per fer el rappel.

Agusti Ventura.

Va escalar amb tronc el Ou de Colom amb Vendrell al 194.......

V fer la tercera via del Cavall, amb Vendrell, Balcells, Carbó al 1952.


Encara escala als 84 anys.

Nuria Ferrera.

Al 10 de Maig de 1941 va fer la 1ª repeticio Femenina al Cavall.

lunes, 26 de octubre de 2009

Josep Piqué i Milà - 1941.

 Membre del CADE del CEC.

Va escalar al Rave al 1941.


Tambe va fer un dels primers intents a la paret del aeri.

Francesc Blasi i Navas -1942.

Membre del CADE del CEC.

Va escalar el Rave. al 1941.


Tambe va participar a un dels primers intents a la paret del aeri.

Carme Romeu.

Escala el Rave al 1941, amb Mallafré, Blasi, Piqué.

Jover. "Pitu" Jové.

Inventor de las pitonissas de fissura.

Josep Ferrer.

Fue constructor de material. Invento las pitonisses de fisura.

Escalo en 1945 la cadireta con Barberà y Farrés.

Isidre Collell.

Va escalar al 1936 el lloro amb Costa.

Celdoni Espunyes.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Puigarnau, Torras, Serrat. al 1935.

Va participar amb Caselles a la primera via oberta al serrat del moro.

Torras.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Puigarnau, Serrat, Espunyes. al 1935.

Serrat.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Puigarnau, Torras, Espunyes. al 1935.

Puigarnau.

Va escalar el Trencabarrals amb Caselles, Serrat, Torras, Espunyes. al 1935.

Vilaret.

Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Español, Perdejordi i Llopis. van realitzar varis intents.

Joan Peradejordi .i Vergara - 1932.

Membre del Cade del CEC.

Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Español, Llopis i Vilaret. van realitzar varis intents.

Español.

Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Llopis, Perdejordi i Vilaret. van realitzar varis intents.

Noel Llopis - 1932.

Al any 1932. un mes mes tard de la conquesta de la Portella Superior, alguns membres del CMB van realitzar el primer intent de la Paret de Sant Jeroni. peró no se sap el local exacte. amb Español, Perdejordi i Vilaret. van realitzar varis intents.

Cuadras.

Va escalar la Monja, al 1933. amb Nonell i Xandri.

Nonell.

Va escalar la Monja al 1933. amb Xandri i Cuadras.

Xandri.

Al 1933 van fer la primera escalada a la Monja. amb Nonell i Cuadras.

jueves, 15 de octubre de 2009

Agrás, germans.....

Va fer la escalada de la Portella Gran el 31.10-1932 am Colomer y compañeros.

Va fer la primera a la Prenyada el 27-05-1934. am Colomer  y Peradejordi.

Pere Colomer.

Membre del CMB.

Va fer la escalada de la Portella Gran el 31.10-1932 amb Agrás y companys.


Va fer la primera a la Prenyada el 27-05-1934. amb els germans Agrás y Peradejordi.

F. Fazio.

Va fer la escalada de la cota 221 dels Plecs del llibre am Boix y Reynés al21-12-1932.

Reynés

Va fer la escalada de la cota 221 dels Plecs del llibre am Boix y Fazio al21-12-1932.

viernes, 9 de octubre de 2009

Roig.

Va escalar el Bisbe en 1932 amb Estasen, Mas, Andreu, Mullor y Vila.

Mullor.

Va escalar al 1932 el Bisbe amb Estasen, Mas, Andreu Roig y Vila.

Andreu Xandri.

 Membre del CEC.

Escalo en 1932 el Bisbe con Estasen, Mullor, Mas, Roig y Vila.

Mas.

Escalo en 1932 el Bisbe con Estasen, Mullor, Andreu, Roig y Vila.

Tambe va obrir la segona via al Cavall amb Bosq2uets y Balaguer al 1945.

Josep Puntas i Jensen.

Membre del CADE del CEC.

Company de Lluis Estasen va escalar al 16-05-1924 la primera al Frare Gros amb Estasen y Jofre Vila.

Tambe va fer la Roca Plana dels LLamps nomes amb Jofre Vila y la Boteruda del Gra aquisi amb Estasen y Vila.

No tinc certeza si tambe va participar de las escalades de Estasen al Gorro Frigi (1920) y als Flautats al 1922.

Jofre Vila i Vilardell - 1942.

 Membre del CADE del CEC.


La seva primera escalada reseñada es la del 16-05-1924. amb Estasen y Josep Puntas al Frare Gros.


Al 1924 va escalar am Puntas la Roca Plana dels Llamps y am Estasen y Puntas La Boteruda del Gra.


Va escalar el Bisbe al 1932 amb Estasen, Mas, Andreu, Mullor, Roig.


No tinc certeza si va seguir participan de les escalades de Estasen.

Pau Giménez.

Al diumenge 14 de març de 1922.  Pau Giménez fa amb Lluis Estasen la primera escalada a els Ecos.

Els dos perteneixen ala seccio de esports de muntanya del  CEC.

No esta confirmat si tambe va participar a la 1ª ascensió al gorro frigi al 1920.

La 1ª Ascensión Montserratina 1851.

La primera ascensión montserratina que consta en el Diario de Barcelona es del miercoles 24-septiembre de 1851.

Se trata de la roca del Micó situada frente a Sant Jeroni y la ascensión fue vista por varios montañeros desde la ermita de Sant Jeroni que no daban credito a tal azaña.

Los "escaladores" eran D. Josep Pujol y D. Francisco López Fabra.

Los primeros exploradores.

La montaña de Montserrat ha sido habitada desde tiempos immemoriales.

Sobre el Monasterio, ya consta en escritos antiguos que en el año 888 ya existia el nombre de Montserrat, donde se indica su situación. (Albareda. 1988, 10), pero se sospecha que son de antes del 711, año de la invasión arabe, o sea de la época Visigotica.

Es evidente que los custodios de la ermita de Santa Maria, hoy el Monasterio, eran ermitaños, existiendo otras ermitas, unas en balmas naturales de las rocas y otras aprovechando rellanos como las de Sant Benet y de la Trinitat, llamada el palacio de las ermitas.

Gaspar Barreiros visito en 1547. las 13 ermitas de la parte superior de la montaña, en su relato cuenta: " algunas estan dispuestas en el medio de dichas rocas, como nidos de golondrinas,pegados en medio de una muy alta torre, poe encima de dichas ermitas suben las dichas rocas de muy grande altura y tienen cerca espantosas honduras. Y las ermitas estan como colgadas en el aire, pegadas a aquellos picos a fuerza de artificio por donde suben por empinadas escaleras hechas en la dicha roca, en algunas partes de piedra y en otras de madera y donde no cupieron escaleras hicieron puentes ".

Por tanto ya existia una red de caminos que unia a las distintas ermitas con el Monasterio, hasta la de Sant Jeroni la mas alejada de todas.

Los propios ermitaños abrieron algunos caminos,  tallaron escalones y construyeron cisternas para recoger agua de la lluvia.

La mayoria de estos caminos aun se utilizan actualmente para visitar las ermitas y acercarse a las agujas para escalar. El unico camino nuevo que no existia es el nuevo de Sant Jeroni que se excavo en las piedras de la Gorra Marinera y el Gorro Frigi, este camino se habrio cuando se construio el fenicular de Sant Joan, antes el camino a Sant Joan a Sant Jeroni pasaba por el trenca barrals por el llamado estrecho de gibraltar.

Antes de la construccion del Fenicular existian 3 caminos para subir, dos transitables hasta hoy en dia, el camino de Sant Miquel a Sant Joan, y el de las escaleras de los pobres, por el paso de los franceses hasta Sant Joan. El tercero eran las escaleras de por el interior del monasterio suben a Sant Dimes. La llamada "Escala Dreta".


Relatos del libro Història de l'escalada a Montserrat de Josep Fatjó.

Jaume Vendrell i March.

Nat a Barcelona al 1923.

Pertenece al GAM.

Te moltes primeres a Montserrat.

la via Gam al Cavall al 1952 amb Balcells, Carbó y Agusti Ventura.

Dauet d'Agulles.

Bitlla.

Bessona Inferior.

Boleta del Portell Estret.

Joan Nubiola i Callís.

Al 1950. va escalar amb Torras la Xemeneia de Sant Jeroni.

Josep Maria Torres i Homet.

Nat a Barcelona al 1926.

Va escalar al 1950 la xemeneia de Sant Jeroni.

Andreu Sorolla i Gisbert.

Nat a Sabadell al 1929.

Maria Antònia Simó i Andreu - 1942.

Nasqué a Barcelona el 1915.


Té entre les sevas primeres:


Tri roca.
Nina.
Dit.
Pollegons.


y les primeres femenines de:


Trencabarrals.
Momia.
Momieta.
Campana.
Sentinella.
Boleta Portell Estret.
Filigrana.




La FCM, le concedi una medalla al 1945.

Ramon de Semir i Arquer

Nat a Barcelona el 1900.

Va ser un dels personatjes que mes han estimat a Montserrat.

Durant 10 anys va recorre la muntanya fent el seu mapa de la muntanya, que encara es correcte actualment que es va editar al 1949.

Es fundado y president del GAM del Club Muntanyenc Barcelones.

Entre les moltes agulles escalades a Montserrat estan les primeres Setrill, Caputxo, l'Escut, L aDoble, y la Triple.

La Federació Catalana de Montanyisme li ofert una placa al 1967 i honorificament se li concediel trofeu Peradejordi el 1941.

Jordi Panyella i Renom. "Pany"

 Membre del CADE del CEC.

Nat a Barcelona al 1916.


Pertangué de jove als Minyons de Muntanya.


Fou considerat la maxima autoritat entre els escaladors de la seva época.


Va escriure la primera guia de escalada montserratina al llibre de Estivill.


En la seva intensa vida montserratina a escalat:


Gegant Encantat.
Cap de Guerrer.
La Triroca.
El Dit.
La Inclinada.
El Sentinella.
La Porra.
L'Agulla del Torrent del Migdia.
L'Agulla Fina, via Pany.


Tambe amb Farrera va escalar la primera via al aeri, la entrada Pany Farrera. 1948.




Tambe a escalat al Pedraforca, la directe al calderer, paret sud del pollego Inf.

Ernest Mallafré i Planella

Nat a Barcelona al 1022.

Morí a a causa d'un allau descendint per la vessant sud del pic de Monastero al Pallars el 31-12-1946.

Fou un gran esquiador, i va conseguir un gran nombre de coms pirinencs.

A Montserrat te las promeres:

Bola de la Partió.

Rave.

La Nina.

La Talaieta.

Gerro. (01)

Tambe va participar amb un dels primers intents a la paret del aeri.

Va escriure el llibre Escalada publicat el 1948.

Fou President del GEDE del  C. E. Gracia.